Baraka és un documental dirigit per Ron Fricke. Aquest comença mostrant una selecció de paisatges naturals, la natura en estat pur, l’essència de la vida. I després la presència humana al planeta.
En un inici, s’enfoca en indrets com Sudamèrica i Àfrica, on deixa que grups d'aborígens ens mostrin com és possible viure en consonància amb la natura, conviure amb ella i formar part d'un ecosistema sostenible.
Tot el documental és un joc de contrast i paral·lelismes entre les diferents formes de vida, cultures i religions que existixen actualment en el nostre planeta. Imatges de monestirs, estretament relacionats amb la natura, i imatges de ciutats altament poblades i civilitzades, com ara Tokio, ens parlen del temps: el temps de la natura i el temps que la societat hem dissenyat.
Sembla que els habitants del primer món (com aquí ens anomenem) vulguem convertir la vida en una cadena de producció, i pretenguem engabiar els animals igual que ens engabiem a nosaltres mateixos.. i la vida, és vida, res més, hauríem de deixar-la fluir. Tot ésser viu requereix del seu temps i espai per desenvolupar-se. Això també passa amb la canalla a les escoles, estem capficats en classificar-los per edats, tancar-los en classes i forçar-los, pressionar-los o empènyer-los perquè es desenvolupin al ritme que a nosaltres ens interessa. I això, des del meu parer, no és la vida.
Un altre contrast impactant és la immensitat de paisatges naturals, amb un valor indescriptible, i l’obstinació de les persones en destruir, mitjançant la tala i extracció de minerals naturals, per als seus bens materials. En aquests contrasts es pot sentir una acceleració de les ciutats urbanes en oposició a la pau que posseeixen els monjos en el seu estil de vida o a la natura sense la presència humana.
Un altre contrast impactant és la immensitat de paisatges naturals, amb un valor indescriptible, i l’obstinació de les persones en destruir, mitjançant la tala i extracció de minerals naturals, per als seus bens materials. En aquests contrasts es pot sentir una acceleració de les ciutats urbanes en oposició a la pau que posseeixen els monjos en el seu estil de vida o a la natura sense la presència humana.
Els humans som culpables de la nostra pròpia misèria. Amb la nostra ambició i avarícia ens hem tornat més pobres... La natura té molt per oferir-nos i nosaltres no ho hem sabut aprofitar, no sabem utilitzar els recursos naturals que tenim al nostre abast. Si no prenem consciència de que som una petita part més d'aquest entorn i que, conseqüentment, hem de respectar-lo, estem destinats al fracàs.
Durant el transcurs del documental sensacions de plaer, ràbia, admiració, inquietud, pau, estres, envaeixen l'espectador en un joc màgic entre imatge i so.
Us deixo aquí el documental complet amb alta definició:
Si ho desitgeu, serà un plaer rebre les vostres reflexions i opinions sobre el documental.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada