Conte: "LA TORTUGUETA"

"DESENVOLUPANT LA INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL

A L'EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA"

Fent una observació ràpida i breu de l'educació actual, puc constatar que aquesta està canviant, la societat evoluciona de pressa, i els objectius escolars han d'adaptar-se a la realitat i necessitats del moment.

Els nens i nenes que tenim actualment a les aules són alumnes amb els coneixements a l'abast però, sovint, amb una carència d'afectivitat familiar. Amb això no vull dir que la majoria dels nens no estiguin ben atesos o no siguin estimats, sinó que cada vegada les famílies tenen menys temps per compartir "moments de qualitat" junts.

Per "moments de qualitat" entenc aquelles estones de calma, serenitat, joc, contacte físic, carícies, converses tranquil·les, reflexions entorn un conte, etc. 

Vivim una vida frenètica, plena de recursos, noves tecnologies i mils d'activitats per fer. Potser sense adonar-nos-en a vegades caiem en l'error de voler abastar massa coses i de pretendre estimular el desenvolupament i aprenentatge dels menuts amb massa eines externes. La sobre-estimulació pot ser una causa del, tant sentit actualment, TDAH (Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat).

La ment i el cor estan connectats: no podem pensar bé si emocionalment no estem equilibrats, i no podem estar equilibrats si la nostra ment no està positiva i tranquil·la.

Així doncs, els objectius actuals de l'educació ja no són transmetre continguts, sinó:

Ensenyar habilitats de vida i de benestar

És a dir, ensenyar als nens i nenes a: 

Ser feliços 

Bones persones 

Estar bé amb ells mateixos i amb l'entorn.

Perquè avui dia...

"Siento, luego existo".

Conte "La Tortugueta" per desenvolupar la intel·ligència emocional a educació infantil i primers cicles de primària:

Si t'interessa el conte amb blanc i negre per imprimir-lo i que els alumnes el puguin pintar, escriu-me a cmarrade@xtec.cat i te'l facilitaré.

UTOPIA

¿Para qué sirve la utopía? 

"La utopía se encuentra en el horizonte, sé muy bien que nunca la alcanzaré, que si yo camino diez pasos ella se alejará diez pasos, cuanto más la busque menos la encontraré porque ella se va alejando a medida que yo me acerco. Entonces ¿Para qué sirve la utopía? Pues para eso, para CAMINAR" Eduardo Galeano

Us deixo amb un petit fragment del programa Singulars de TV3 on Eduardo Galeano ens llegeix el poema titulat Utopia.

“Se incorporará al los códigos penales 

el delito de estupidez que cometen 

quienes viven por tener o por ganar, 

en vez de vivir por vivir y nada más. 

Como canta el pájaro 

sin saber que canta y 

como juega el niño 

sin saber que juega.” 

Eduardo Galeano, "Utopía"

Si voleu veure el programa sencer, poder fer-ho a continuació:

"Els peus a la Terra i la mirada a la Lluna"

Mediació per a la resolució de conflictes

"El llop i la Caputxeta Vermella" Tascha Parkinson

La mediació és una eina per gestionar conflictes per mitjà del diàleg. L'objectiu és escoltar, per poder comprendre, el punt de vista de les parts implicades per tal d'arribar a una entesa. Per facilitar aquest diàleg existeix la figura del mediador. El mediador mai imposa cap solució ni dóna la opinió personal. Sovint, és la simple participació en aquest procés que ajuda a gestionar o pacificar una relació conflictiva. 

L'activitat que us presento a continuació és un Role Playing d'una sessió de mediació entre la Caputxeta Vermella i el Llop, per tal de solucionar l’antic, i tant sentit, conflicte que hi va haver entre aquests dos personatges mentre la noia duia quelcom de menjar a casa de la seva avia.

El role-playing és un bon recurs per a practicar abans d'iniciar la mediació de conflictes reals. Aquesta tècnica consisteix en dramatitzar, a través del diàleg i la interpretació, una situació que presenti un conflicte amb transcendència moral i que, al no ser personal, permet crear un ambient distés i amè donant lloc a diferents interpretacions i solucions del mateix fet.

“Callant és com s’aprèn a escoltar i escoltant és com s’aprèn a parlar.”

EL CIRC DE LA PAPALLONA

“Just quan l’eruga creu que s’ha acabat tot, es converteix en una papallona preciosa i pot volar!”

"El circ de la papallona” és un curtmetratge impactant, cruel, tendre i emotiu a la vegada per reflexionar sobre les etiquetes i els prejudicis socials. 

Un cop més, Nick Vujicic ens ensenya que per a aconseguir l’èxit personal i social la clau és centrar-se en les fortaleses, i no en els punts dèbils, de la persona.

"EL CIRCO DE LA MARIPOSA" 
Subtítulos en Castellano:

English original version HD
"THE BUTTERFLY CIRCUS"

Crea expectatives positives sobre tu mateix i sobre els altres i veuràs com les persones es fan grans i esdevenen meravelloses!

EL BOSC, conte d'una nena

Aquest és un conte que va escriure la Raquel, una alumna a 1r de primària, als seus 7 anys durant una estona d'escriptura lliure a l'aula:

Traducción al castellano:

   << EL BOSQUE
        Había una vez en un bosque, donde había setas, arboles, flores, plantas, caminos y hojas, aquel bosque era perfecto. Todos los niños venían al bosque, era el lugar especial de los niños y así las mamas tenían menos trabajo. >>

English translation:

   << THE FOREST
        Once upon a time in a forest, where there was mushrooms, trees, flowers, plants, roads and leaves, these forest was perfect. All children came to the forest, it was the special place for children and so had the mothers had less work. >>

Com eduquem als nostres fills quan creiem que ells no estan mirant? 

Què transmetem als nens quan creiem que ells no ens veuen? 

Què perceben els més petits de nosaltres?

TOT...!

CREU EN TU, CREU EN L'ALTRE

CREU EN TU, 

I CREIXERÀS. 

CREU EN L'ALTRE, 

I L'ALTRE CREIXERÀ.

"CREURE EN LA PERSONA PER EXPANDIR EL SEU POTENCIAL"

Vídeo: coach Alfredo Diez i col·laboradors.

"Tracta a una persona tal i com és, i seguirà sent el que és; tracta-la com pot i ha d'arribar a ser, i es convertirà en el que pot i ha d'arribar a ser." (Goethe)

"Sóc un ser meravellós ple de potencialitats que em relaciono amb altres sers meravellosos i plens de potencialitats" (Assumpció Salat)

A partir d'ara, procurem:

Mirar les persones en tota la seva potencialitat, no en la seva realitat actual; 

i portar-los més enllà del que ells mateixos creuen que poden donar.

No us perdeu la pel·lícula "THE BLIND SIDE"

BARAKA

“Gràcia divina” o “Alè de vida” en l’islam. 

Baraka és un documental dirigit per Ron Fricke. Aquest comença mostrant una selecció de paisatges naturals, la natura en estat pur, l’essència de la vida. I després la presència humana al planeta.

En un inici, s’enfoca en indrets com Sudamèrica i Àfrica, on deixa que grups d'aborígens ens mostrin com és possible viure en consonància amb la natura, conviure amb ella i formar part d'un ecosistema sostenible.

Tot el documental és un joc de contrast i paral·lelismes entre les diferents formes de vida, cultures i religions que existixen actualment en el nostre planeta. Imatges de monestirs, estretament relacionats amb la natura, i imatges de ciutats altament poblades i civilitzades, com ara Tokio, ens parlen del temps: el temps de la natura i el temps que la societat hem dissenyat. 

Sembla que els habitants del primer món (com aquí ens anomenem) vulguem convertir la vida en una cadena de producció, i pretenguem engabiar els animals igual que ens engabiem a nosaltres mateixos.. i la vida, és vida, res més, hauríem de deixar-la fluir. Tot ésser viu requereix del seu temps i espai per desenvolupar-se. Això també passa amb la canalla a les escoles, estem capficats en classificar-los per edats, tancar-los en classes i forçar-los, pressionar-los o empènyer-los perquè es desenvolupin al ritme que a nosaltres ens interessa. I això, des del meu parer, no és la vida.

Un altre contrast impactant és la immensitat de paisatges naturals, amb un valor indescriptible, i l’obstinació de les persones en destruir, mitjançant la tala i extracció de minerals naturals, per als seus bens materials. En aquests contrasts es pot sentir una acceleració de les ciutats urbanes en oposició a la pau que posseeixen els monjos en el seu estil de vida o a la natura sense la presència humana.

Els humans som culpables de la nostra pròpia misèria. Amb la nostra ambició i avarícia ens hem tornat més pobres... La natura té molt per oferir-nos i nosaltres no ho hem sabut aprofitar, no sabem utilitzar els recursos naturals que tenim al nostre abast. Si no prenem consciència de que som una petita part més d'aquest entorn i que, conseqüentment, hem de respectar-lo, estem destinats al fracàs.

Durant el transcurs del documental sensacions de plaer, ràbia, admiració, inquietud, pau, estres, envaeixen l'espectador en un joc màgic entre imatge i so.

Us deixo aquí el documental complet amb alta definició:

Si ho desitgeu, serà un plaer rebre les vostres reflexions i opinions sobre el documental.