dimecres, 19 de desembre del 2012

Com aconsegueix Finlàndia ser el número 1 en educació a Europa?

¿Cómo consigue Finlandia ser el número 1 en educación a Europa?


"Millorar l'educació per millorar la societat"
"Mejorar la educación para mejorar la sociedad"


El país nórdico lidera el informe PISA con una enseñanza gratuita que pone en Primaria a los profesores más preparados

Los niños finlandeses de hoy estarán el día de mañana entre los profesionales más preparados del mundo. No lo predice ninguna bola de cristal, lo auguran datos objetivos. Desde que la OCDE comenzara en el año 2000 a elaborar su informe PISA, Finlandia ha acaparado los primeros puestos del podio en Europa por su excelente nivel educativo.

Apenas un 8% de los alumnos finlandeses no terminan sus estudios obligatorios (en España uno de cada tres jóvenes dejan sus estudios antes de acabar la enseñanza secundaria). Dispuesto a dar con la clave del éxito finlandés, el psicólogo escolar y entonces director del colegio Claret de Barcelona, Xavier Melgarejo, comenzó a estudiar su sistema educativo hace más de una década. Su primera sorpresa fue constatar que a los 4 y 5 años menos de la mitad de los niños finlandeses acuden a guarderías y no empiezan el colegio hasta los 7 años. Dos años después, sus puntuaciones son mejores que el resto de los países estudiados por la OCDE.

Durante los primeros seis años de la primaria los niños tienen en todas o en la mayoría de las asignaturas el mismo maestro, que vela por que ningún alumno quede excluido. Es una manera de fortalecer su estabilidad emocional y su seguridad. Hasta 5º no hay calificaciones numéricas. No se busca fomentar la competencia entre alumnos ni las comparaciones.

La educación gratuita desde preescolar hasta la universidad incluye las clases, el comedor, los libros y hasta el material escolar aunque si alguien lo pierde está obligado a pagárselo. La jornada escolar suele comenzar sobre las 8,30-9 de la mañana hasta las 3 de la tarde, con el paréntesis del almuerzo a las 12-12,30 horas. En total, suman 608 horas lectivas en primaria, frente a las 875 horas de España, con deberes en casa que no son excesivos. ¿Cómo consiguen mejores resultados en menos tiempo?

«El éxito finlandés se debe a que encajan tres estructuras: la familia, la escuela y los recursos socioculturales (bibliotecas, ludotecas, cines...)», explica Melgarejo. Los tres engranajes están ligados y funcionan de forma coordinada. «Los padres tienen la convicción de que son los primeros responsables de la educación de sus hijos, por delante de la escuela» y complementan el esfuerzo que se hace en el colegio.

«En Finlandia el 80% de las familias van a la biblioteca el fin de semana», añade el psicólogo escolar catalán, para quien este estímulo de la lectura en casa resulta fundamental. El sistema social finlandés contribuye con numerosas ayudas oficiales a las familias, que pueden conciliar su trabajo y la atención a sus hijos.

Existe una herencia cultural luterana basada en la responsabilidad que fomenta la disciplina y el esfuerzo, a la que también acompaña una climatología que empuja a encerrarse en casa, pero estos factores también están presentes en otros países vecinos, como Suecia o Dinamarca, que disfrutan de mayor nivel económico y sin embargo figuran varios puestos por debajo en PISA. «No son las variables socioeconómicas las determinantes», subraya Melgarejo.

De maestros, los mejores

La diferencia radica en la elevada calificación académica del profesorado en Finlandia, principalmente en educación primaria. «Los finlandeses consideran que el tesoro de la nación son sus niños y los ponen en manos de los mejores profesionales del país», destaca el exdirector del colegio Claret de Barcelona.

Los mejores docentes se sitúan en los primeros años de enseñanza, donde se aprenden los fundamentos de todos los posteriores aprendizajes. Se considera que hacia los 7 años el alumno se encuentra en la fase más manejable y es cuando realiza algunas de las conexiones mentales fundamentales que le estructurarán toda la vida. Por eso, se considera esencial seleccionar a quien ayudará en este proceso.

Para ser maestro se necesita una calificación de más de un 9 sobre 10 en sus promedios de bachillerato y de reválida y se requiere además una gran dosis de sensibilidad social (se valora su participación en actividades sociales, voluntariado...). Cada universidad escoge después a sus aspirantes a profesores con una entrevista para valorar su capacidad de comunicación y de empatía, un resumen de la lectura de un libro, una explicación de un tema ante una clase, una demostración de aptitudes artísticas, una prueba de matemáticas y otra de aptitudes tecnológicas. «Son las pruebas más duras de todo el país», asegura Melgarejo. Al proceso de selección le sigue una exigente licenciatura y periodos de prácticas.

No es de extrañar que los profesores estén muy bien considerados socialmente en Finlandia. «Es un honor nacional ser maestro de Primaria», aseguró el pasado 25 de septiembre en Madrid Jari Lavonen, director del Departamento de Formación al Profesorado de la Universidad de Helsinki.


Harri Skog, secretario de Estado de Educación de Finlandia desde 2006, resumía en una frase la importancia de este proceso: «La educación es la llave para el desarrollo de un país». Por eso el país nórdico dedica del 11 al 12% de los presupuestos del estado y los ayuntamientos a financiar este modelo de educación. «Es una política inteligente que les está dando fruto», considera Melgarejo, sin las presiones de Corea o Japón, otros países destacados en PISA.


dilluns, 17 de desembre del 2012

Aquest petit punt blau...

Ese pequeño punto azul...
This little blue dot...

Tot els nostres problemes, alegries, tristesa, somnis, il·lusions, discussions, patiments, guerres, amor, odi, amistat, conflictes, desitjos, convivència, grandeses, misèria, tecnologia, art, civilitzacions, fauna, flora, cultures, idiomes, races, religions, ideologies, governs, països, estats,... estan en aquest petit punt blau.



De debò creus que tu ets el centre?

Val la pena patir pel que patim?
Val la pena discutir pel que discutim?
Val la pena malhumorar-nos pel que ens malhumorem?

Dóna per pensar, oi?

divendres, 14 de desembre del 2012

T'atreveixes a somiar?


Somia amb el que vols, posa-li data de caducitat al teu somni, treballa per assolir-lo, pren consciència del que et falta per aprendre, combat les teves pors limitadores amb la teva motivació.

Recorda els teus orígens, valors i principis, i reflexiona sobre la teva missió personal a la vida (Què hi ha més enllà d'aquest somni? Per què vull aconseguir el meu somni?). Deixa la teva zona de confort i experimenta el plaer de perseguir els teus desitjos!

No oblidis els teus recursos personals, tingues paciència amb la teva preparació i sigues perseverant i positiu. Abans del que t’imagines, el teu somni s’haurà fet realitat!

Et pot anar molt bé al futur, tot depèn del que tu creguis. CONFIA EN TU MATEIX, tu ets els protagonista de la teva vida.

El canvi no és perdre el que tenies, el canvi és DESENVOLUPAMENT!

T'atreveixes a somiar? 

¿Te atreves a soñar?

(vídeo en castellano)

dilluns, 10 de desembre del 2012

Desenvolupar la intel·ligència emocional, per què?


Aprendre a gestionar les emocions

Per a Daniel Goleman, la intel·ligència emocional consta de la intel·ligència intrapersonal (el coneixement i control emocional i la automotivació); i la intel·ligència interpersonal (l'empatia i les habilitats socials).

En aquest programa especial de Redes del 28 d'octubre del 2012, s'explora junt a Eduard Punset algunes de les claus del que s'ha aprés en els últims anys per encarar el gran desafiament de difondre l'aprenentatge social i emocional.




"Per fi estem prenent consciència de que hi ha vida abans de la mort" (Eduard Punset). 

dimarts, 4 de desembre del 2012

Pinta el quadre de la teva vida

Vídeo per promoure la reflexió personal i interna de la pròpia vida i persona (records, visió de futur, autoimatge, entorn, …).

L’activitat es pot dur a terme pintant, dibuixant o escrivint, o totes tres. S’ha de tenir en compte que és una activitat positiva.

Aquest és un recurs audiovisual que, segons l’enfocament i aprofundiment que se li vulgui donar, és susceptible de ser utilitzat des de Cicle Inicial fins l’edat adulta.





A continuació us deixo l’explicació detallada de dos possibles modalitats de desenvolupament de l’activitat. Per accedir-hi feu clic en "Més informació". Desitjo que us sigui útil.


dimecres, 28 de novembre del 2012

Atura't, no ballis tan de pressa!


''Alguna vegada t’has aturat a veure com juguen els infants? 
O escoltat el degoteig de la pluja contra terra? 
Alguna vegada has seguit una papallona en el seu vol erràtic, 
o observat el sol esvaint-se en la nit? 

Atura't! No ballis tan de pressa, 
el temps és curt i la música no dura per sempre! 

Quan et preguntes: "Qui sóc?" , escoltes la resposta? 
Quan el dia acaba, t'estires al llit amb els següents cent cors corrent pel teu cap? 

Atura't! No ballis tan de pressa, 
el temps és curt i la música no dura per sempre! 

Alguna vegada li has dit: "ho farem demà " 
i en la teva apatia, no veus la seva tristesa? 
Alguna vegada has perdut el tacte, deixant morir algun bon amic 
perquè mai vas tenir temps per trucar i dir-li "Hola"?

Atura't! No ballis tan de pressa, 
el temps és curt i la música no dura per sempre! 

Quan corres massa ràpid per arribar a algun lloc, 
et perds la meitat de la diversió d'arribar-hi. 
Quan et preocupes i t'estresses durant el dia, 
és com un regal sense obrir; llençat a les escombraries... 

La vida no és una cursa, 
es pren una mica més lentament, 
escolta la música abans que la cançó s'acabi..."

Autor desconegut


Crec que tots i totes hauriem d'aturar la “música”, parar de “ballar” durant una estona, i reflexionar:

Com sóc? Quines qualitats i potencials tinc? Com em veig?

M’agrada tot el que veig? Vull canviar alguna cosa?

Com em veig d'aquí uns anys? Què m’agradaria ser, tenir,...?

Estic en el camí correcte per arribar-hi? Per què no ho faig? He de canviar alguna cosa? Com puc canviar-ho o aconseguir-ho? Què m’ho impedeix?

"Si busques resultats diferents, no facis sempre el mateix." Albert Einstein


Vegeu: PREGUNTES PODEROSES, pel coach Alfredo Díez.



                                                     

Dente, no bailes tan de prisa!




Para leerlo en castellano haz clic en "Més informació"

dissabte, 24 de novembre del 2012

Ho portem dins

Lo llevamos dentro

Sovint la vida ens juga males passades però l'important és tornar-se a aixecar i afrontar el futur amb esperança i optimisme.

La vida está llena de dificultades. Lo importante es volverse a levantar, y luchar hasta el final con esperanza y optimismo.



Castellers, muntatge del Pilar de 4 pujant les escales de la Catedral de Girona. Octubre 2010.

divendres, 23 de novembre del 2012

No t'aturis mai...!

No desistas...!

“Ningú assoleix la meta amb un sol intent, 
ni perfecciona la vida amb una sola rectificació, 
ni aconsegueix altura amb un sol vol.” Paulo Coelho



dimarts, 20 de novembre del 2012

dijous, 15 de novembre del 2012

L'ambició i la destrucció humana...

La ambición y destrucción humana...


Som l'animal més evolucionat i el més ambiciós del Planeta. Ens creiem invencibles i destruïm tot per allí on passem, sense valorar que som part d'un ecosistema i que, per tant, si fem desaparèixer un ser, per més insignificant que ens pugui semblar, ens estem destruint a nosaltres mateixos...


Edició i reflexió:  Carla Badia

dimarts, 13 de novembre del 2012

Les escoles maten la creativitat?

Las escuelas matan la creatividad?

Do schools kill creativity? Sir Ken Robinson




<< Vaig ensenyar la meva obra mestra a les persones grans i els vaig preguntar si el dibuix els feia por.

Em van respondre: Per què hauria de fer por un barret?

El meu dibuix no representava un barret. Representava una boa que digeria un elefant. Aleshores vaig dibuixar l'interior de la boa, perquè les persones grans ho poguessin entendre. Sempre necessiten explicacions.

Les persones grans em van aconsellar que deixés estar els dibuixos de boes o bertes i tancades i que més valia que m'interessés per la geografia la història, el càlcul i la gramàtica. Així va ser que vaig abandonar, a l'edat de sis anys, una magnífica carrera de pintor. 

Les persones grans no entenen mai res, totes soles, i per als nens és molt pesat haver-los de donar sempre explicacions i més explicacions >>  El Petit Princep


diumenge, 4 de novembre del 2012

"La creativitat s'aprèn igual que s'aprèn a llegir" Sir Ken Robinson


"La creatividad se aprende igual que se aprende a leer" Sir Ken Robinson




Un día visitando un cole vi a una niña de seis años concentradísima dibujando. Le pregunté: "¿Qué dibujas?". Y me contestó: "La cara de Dios".

¡. ..!

"Nadie sabe cómo es", observé. "Mejor - dijo ella sin dejar de dibujar-,ahora lo sabrán".

Todo niño es un artista. 
Porque todo niño cree ciegamente en su propio talento. La razón es que no tienen ningún miedo a equivocarse... Hasta que el sistema les va enseñando poco a poco que el error existe y que deben avergonzarse de él. 

Los niños también se equivocan.
Si compara el dibujo de esa niña con la Capilla Sixtina, desde luego que sí, pero si la deja dibujar a Dios a su manera, esa niña seguirá intentándolo. El único error en un colegio es penalizar el riesgo creativo. 
Los exámenes hacen exactamente eso.
No estoy en contra de los exámenes, pero sí de convertirlos en el centro del sistema educativo y a las notas en su única finalidad. La niña que dibujaba nos dio una lección: si no estás preparado para equivocarte, nunca acertarás, sólo copiarás. No serás original. 

¿Se puede medir la inteligencia?
La pregunta no es cuánta inteligencia, sino qué clase de inteligencia tienes. La educación debería ayudarnos a todos a encontrar la nuestra y no limitarse a encauzarnos hacia el mismo tipo de talento.

¿Cuál es ese tipo de talento? 
Nuestro sistema educativo fue concebido para satisfacer las necesidades de la industrialización: talento sólo para ser mano de obra disciplinada con preparación técnica jerarquizada en distintos grados y funcionarios para servir al Estado moderno. 

La mano de obra aún es necesaria.
¡Pero la industrialización ya no existe! Estamos en otro modo de producción con otros requerimientos, otras jerarquías. Ya no necesitamos millones de obreros y técnicos con idénticas aptitudes, pero nuestro sistema los sigue formando. Así aumenta el paro. 

Pero se nos repite: ¡innovación!
La piden los mismos que la penalizan en sus organizaciones, universidades y colegios. Hemos estigmatizado el riesgo y el error y, en cambio, incentivamos la pasividad, el conformismo y la repetición.
No hay nada más pasivo que una clase.
¿Es usted profesor, verdad? Las clases son pasivas porque los incentivos para estar calladito y tomar apuntes que repetirá son mayores que los de arriesgarse a participar y tal vez meter la pata. Así que, tras 20 años de educación en cinco niveles que consisten en formarnos para unas fábricas y oficinas que ya no existen, nadie es innovador. 
¿Cuáles son las consecuencias?
Que la mayoría de los ciudadanos malgastan su vida haciendo cosas que no les interesan realmente, pero que creen que deben hacer para ser productivos y aceptados. Sólo una pequeña minoría es feliz con su trabajo, y suelen ser quienes desafiaron la imposición de mediocridad del sistema. 

Tipos con suerte...
Son quienes se negaron a asumir el gran error anticreativo: creer que sólo unos pocos superdotados tienen talento. 

"Sé humilde: acepta que no te tocó"
¡Falso! ¡Todos somos superdotados en algo! Se trata de descubrir en qué. Esa debería ser la principal función de la educación. Hoy, en cambio, está enfocada a clonar estudiantes. Y debería hacer lo contrario: descubrir qué es único en cada uno de ellos. 

¿La creatividad no viene en los genes?
Es puro método. Se aprende a ser creativo como se aprende a leer. Se puede aprender creatividad incluso después de que el sistema nos la haya hecho desaprender. 

Por ejemplo...
Soy de Liverpool y conozco el instituto donde recibieron clases de música mi amigo sir Paul McCartney y George Harrison... ¡Dios mío! ¡Ese profesor de música tenía en su clase al 50 por ciento de los Beatles! 
Y...
Nada. Absolutamente nada. McCartney me ha explicado que el tipo les ponía un disco de música clásica y se iba a fumar al pasillo. 

A pesar del colegio, fueron genios.
A Elvis Presley no lo admitieron en el club de canto de su cole porque "desafinaba". A mí, en cambio, un poliomielítico, me admitieron en el consejo del Royal Ballet... 

Ahí, sir, acertaron de pleno.
Allí conocí a alguien que había sido un fracaso escolar de ocho años. Incapaz de estar sentada oyendo una explicación. 

¿Una niña hiperactiva?
Aún no se había inventado eso, pero ya se habían inventado los psicólogos, así que la llevaron a uno. Y era bueno: habló con ella a solas cinco minutos; le dejó la radio puesta y fue a buscar a la madre a la sala de espera; juntos espiaron lo que hacía la niña sola en el despacho y... ¡estaba bailando! 

Pensando con los pies.
Es lo que le dijo el psicólogo a la madre y así empezó una carrera que llevó a esa niña, Gillian Lynne, al Royal Ballet; a fundar su compañía y a crear la coreografía de Cats o El fantasma de la ópera con Lloyd Webber. 
Si hubiera hecho caso a sus notas, hoy sería una frustrada.
Sería cualquier cosa, pero mediocre. La educación debe enfocarse a que encontremos nuestro elemento: la zona donde convergen nuestras capacidades y deseos con la realidad. Cuando la alcanzas, la música del universo resuena en ti, una sensación a la que todos estamos llamados.


Leer más: http://www.lavanguardia.com/lacontra/20101103/54063818455/la-creatividad-se-aprende-igual-que-se-aprende-a-leer.html#ixzz2BHVraR5z
Fuente: La Vanguardia

divendres, 2 de novembre del 2012

Canviant els paradigmes de l'educació...

Changing Education Paradigms

Segons Sir Ken Robinson


Versión doblada al castellano



Original version (English)


dijous, 1 de novembre del 2012

CONÈIXER, DESCOBRIR I APRENDRE JUNTS a través de la ciència

És natural agrupar els i les alumnes per anys de naixement enlloc de per desenvolupament maduratiu o interessos personals?

És natural que tots els nens i nenes tinguin uns únics llibres estandarditzats i basin en ells tot el seu aprenentatge; enlloc de poder enriquir-se manipulant i consultant multitud i diverses fonts d'informació?

És natural que a tots i totes se'ns obligui a aprendre d'una mateixa i única manera?

És natural callar quan tens inquietud per saber, conèixer i aprendre?

És natural no poder aixecar-te de la cadira quan estàs il·lusionat, motivat pel que fas i ple d'energia?

És natural que totes les persones hagin de plasmar la seva visió de la realitat, el seu pensament i el seu aprenentatge de la mateixa manera i en el mateix format de fitxa estandarditzada?

És natural "obligar a fer" quan justament s'aprèn "gaudint del que fas"?


Matem la creativitat dels menuts i menudes quan els escolaritzem?

Matem la curiositat i ganes d'aprendre, innates a les persones, tancant-les dins l'aula?

Carla Badia

Projecte educatiu, metodologia de l'escola El Roure Gros de Santa Eulàlia de Riuprimer:



dimecres, 24 d’octubre del 2012

SALTA!



No ho dubtis, salta!

I si caus... Torna't a aixecar,

reflexiona per què has caigut i

busca una altra manera per tornar a saltar de nou i volar!



IF YOU JUMP MAY FALL, BUT YOU SURE FLY.

Don't hesitate, jump!

And if you fall... Turn to lift,

Think why you fall and

find another way to return to jump back and fly!

dilluns, 8 d’octubre del 2012

Quan creies que jo no estava mirant...


Hi ha moltes maneres d'educar...


Podem educar PARLANT; amb converses que ajudin a reflexionar, recapacitar o entendre; amb xerrades constructives que ajuden a créixer com a persona.

Podem educar SERMONEJANT; fent adonar a l'altre d'allò que creiem que fa malament; renyant-lo i fent-lo sentir avergonyit dels seus actes, fent-lo sentir petit i trist.

Podem educar PREMIANT; aplaudint tot allò que ens agrada; recompensant allò que creiem que ha fet bé afavorint així, que l'altra persona repeteixi aquella acció una i altra vegada buscant sentir-se reconfortada, estimada i valorada.

Podem educar CASTIGANT; reprimint físicament allò que ens sembla que no és correcte; privant a l'altre d'algun plaer o forçar-lo a fer quelcom desagradable o feixuc.

Podem educar FENT; actuant conseqüentment amb els nostres principis i SENT coherents als nostres valors. sent honestos, sincers i transparents; sent forts, valents i lluitadors; sent respectuosos, estimant i valorant el potencial de cada individu. Podem educar fent honestament i sense ferir.

Carla Badia

dijous, 4 d’octubre del 2012

La revolució de l'aprenentatge!

La revolución del aprendizaje!
The learning revolution!

D’una manera commovedora i divertida, Sir Ken Robinson planteja un canvi radical, per passar d’escoles estandaritzades, a l’aprenentatge personalitzat; creant les condicions per a que pugui aflorar el talent natural dels nens i nenes.


dimarts, 2 d’octubre del 2012

Benvingudes i benvinguts! Welcome!

Passeu passeu, hi ha lloc per tots... 

El meu blog és el teu blog, si és que hi ha blogs d'algú!