dijous, 28 de novembre del 2013

Pel·lícula: Al frente de la Clase

Aquesta pel·lícula és una de les que més m'ha emocionat, inspirat i motivat per seguir amb el més valuós que tenim: l'educació. Com afirma Nelson Mandela, “l'educació és l'arma més poderosa per canviar el món.”
A vegades tendim a jutjar abans de saber, a opinar abans de conèixer, i això només ens fa més ignorants.
Front of the class (Al frente de la Clase), és una pel·lícula de 2008, basada en el llibre de Brad Cohen Front Of The Class: How Tourette Syndrome Made Me the Teacher I Never Had?, guanyador del premi IPPY de "Independent Book Publisher", en la categoría "Education/Academic/Teaching".
La pel·lícula relata la historia verídica de l’autor, un jove amb Síndrome de Tourette (una malaltia que es caracteritza per la realització de certs tics i sorolls incontrolables) que vol ser mestre.
El protagonista ens mostra la importància de gaudir del dia a dia enfrontant-nos als obstacles tot transformant-los en mestres de vida. Els obstacles ens fan més forts i les dificultats més valents. No hi ha excuses, si vols, pots!
Estrany? Diferent? Únic? o Especial? Tots tenim les nostres particularitats i aquestes no tenen perquè ser dificultats. Utilitzem allò que ens fa diferents de la resta com oportunitats per a enriquir als que ens envolten i, alhora, deixem que les peculiaritats dels altres també ens esquitxin a nosaltres.
Atura la teva rutina per una estona, deixa’t endur per les pàgines o les escenes d'aquest film i pensa, i valora, tot el que tens dins teu i tot el que t'envolta.


Un bon mestre és aquell que ensenya justament allò que a les aules de magisteri no ens van avaluar: valors.
Un bon mestre és aquell que detecta el potencial humà i educa centrant-se en les fortaleses de cada individu tot ensenyant-los a fer front a les pròpies debilitats.

“Gaudim de cada instant, perquè la vida no és eterna i la felicitat radica en cada petit somriure”


diumenge, 7 d’abril del 2013

Conte de la felicitat


"EL ESCONDITE PERFECTO"


En el principio de los tiempos, se reunieron varios demonios para hacer una travesura.

Uno de ellos dijo: Debemos quitarles algo a los humanos, pero, ¿qué les quitamos?

Después de mucho pensar uno dijo: ¡Ya sé! ¡Vamos a quitarles la felicidad! Pero el problema va a ser dónde esconderla para que no la puedan encontrar… 

Propuso el primero: ¡Vamos a esconderla en la cima del monte más alto del mundo!

... a lo que inmediatamente repuso otro: ¡No! Recuerda que tienen fuerza, alguna vez alguien puede subir y encontrarla, y si la encuentra uno, ya todos sabrán donde está.

Luego propuso otro: entonces vamos a esconderla en el fondo del mar

… y otro contestó: ¡No! Recuerda que tienen curiosidad, alguna vez alguien construirá algún aparato para poder bajar y entonces la encontrará.

Uno más dijo: escondámosla en un planeta lejano a la Tierra.

Y le dijeron: ¡No! Recuerda que tienen inteligencia, y un día alguien va a construir una nave en la que pueda viajar a otros planetas y la va a descubrir, y entonces todos tendrán felicidad

El último de ellos era un demonio que había permanecido en silencio escuchando atentamente cada una de las propuestas de los demás.

Analizó cada una de ellas y entonces dijo: creo saber dónde ponerla para que realmente nunca la encuentren.

Todos voltearon asombrados y preguntaron al mismo tiempo: ¿Dónde?

El demonio respondió: . . . .

La esconderemos dentro de ellos mismos, estarán tan ocupados buscándola fuera, que nunca la encontrarán.

Todos estuvieron de acuerdo y desde entonces ha sido así.

“El humano se pasa la vida buscando la felicidad sin saber que la trae consigo”



diumenge, 24 de març del 2013

CREACIONS ÚNIQUES!

Per què no tots diferent?

Evasió, música ambient, bon clima d'aula, diferents materials i CREATIVITAT!

Aquestes són les tapes que els alumnes de Cicle Mitjà i Superior d'una escola de les Garrigues han dissenyat per decorar la portada del seu àlbum del 2n trimestre.



El més bonic d'aquesta activitat: EL SOMRIURE DELS NENS I NENES MENTRE TREBALLAVEN!


No segueixis les sendes que tracen els altres. Busca el teu propi camí i deixa-hi la teva empremta. (Buda)


diumenge, 17 de març del 2013

UNA ALTRA EDUCACIÓ ÉS POSSIBLE

"PENSANT EN ELS ALTRES"


PEDAGOGIA PER A SER FELIÇ

Ser feliç, fent feliç!

Una escola, 35 alumnes a classe, 1 professor, i un objectiu:  SER FELIÇOS.

El mestre japonès Toshiro Kanamori ensenya als seus alumnes, de 4t de primària, no només a ser estudiants, sinó a viure.

Aquest professor ha aconseguit unir aprenentatge amb diversió, respecte, treball en equip i empatia, desenvolupant així un gran creixement personal en els seus alumnes.

El deure diari d'aquests nens i nenes del nord-est de Tòquio, Kanazawa, és escriure el que senten en una llibreta i llegir-ho el dia següent als seus companys. Així s'alliberen tensions emocionals, i es creen lligams socio-afectius entre els companys.

“Pensant en els altres” és un càntic a la vida i a la manera d'aprendre a viure.

HD original video (English version)

Vídeo subtitulat en català

diumenge, 24 de febrer del 2013

Conte: "LA TORTUGUETA"


"DESENVOLUPANT LA INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL
A L'EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA"


Fent una observació ràpida i breu de l'educació actual, puc constatar que aquesta està canviant, la societat evoluciona de pressa, i els objectius escolars han d'adaptar-se a la realitat i necessitats del moment.

Els nens i nenes que tenim actualment a les aules són alumnes amb els coneixements a l'abast però, sovint, amb una carència d'afectivitat familiar. Amb això no vull dir que la majoria dels nens no estiguin ben atesos o no siguin estimats, sinó que cada vegada les famílies tenen menys temps per compartir "moments de qualitat" junts.

Per "moments de qualitat" entenc aquelles estones de calma, serenitat, joc, contacte físic, carícies, converses tranquil·les, reflexions entorn un conte, etc. 

Vivim una vida frenètica, plena de recursos, noves tecnologies i mils d'activitats per fer. Potser sense adonar-nos-en a vegades caiem en l'error de voler abastar massa coses i de pretendre estimular el desenvolupament i aprenentatge dels menuts amb massa eines externes. La sobre-estimulació pot ser una causa del, tant sentit actualment, TDAH (Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat).

La ment i el cor estan connectats: no podem pensar bé si emocionalment no estem equilibrats, i no podem estar equilibrats si la nostra ment no està positiva i tranquil·la.

Així doncs, els objectius actuals de l'educació ja no són transmetre continguts, sinó:

Ensenyar habilitats de vida i de benestar

És a dir, ensenyar als nens i nenes a: 
Ser feliços 
Bones persones 
Estar bé amb ells mateixos i amb l'entorn.

Perquè avui dia...
"Siento, luego existo".


Conte "La Tortugueta" per desenvolupar la intel·ligència emocional a educació infantil i primers cicles de primària:

Si t'interessa el conte amb blanc i negre per imprimir-lo i que els alumnes el puguin pintar, escriu-me a cmarrade@xtec.cat i te'l facilitaré.

diumenge, 3 de febrer del 2013

UTOPIA

¿Para qué sirve la utopía? 

"La utopía se encuentra en el horizonte, sé muy bien que nunca la alcanzaré, que si yo camino diez pasos ella se alejará diez pasos, cuanto más la busque menos la encontraré porque ella se va alejando a medida que yo me acerco. Entonces ¿Para qué sirve la utopía? Pues para eso, para CAMINAR" Eduardo Galeano

Us deixo amb un petit fragment del programa Singulars de TV3 on Eduardo Galeano ens llegeix el poema titulat Utopia.

“Se incorporará al los códigos penales 
el delito de estupidez que cometen 
quienes viven por tener o por ganar, 
en vez de vivir por vivir y nada más. 
Como canta el pájaro 
sin saber que canta y 
como juega el niño 
sin saber que juega.” 

Eduardo Galeano, "Utopía"


Si voleu veure el programa sencer, poder fer-ho a continuació:


"Els peus a la Terra i la mirada a la Lluna"

dissabte, 26 de gener del 2013

Mediació per a la resolució de conflictes

"El llop i la Caputxeta Vermella" Tascha Parkinson
La mediació és una eina per gestionar conflictes per mitjà del diàleg. L'objectiu és escoltar, per poder comprendre, el punt de vista de les parts implicades per tal d'arribar a una entesa. Per facilitar aquest diàleg existeix la figura del mediador. El mediador mai imposa cap solució ni dóna la opinió personal. Sovint, és la simple participació en aquest procés que ajuda a gestionar o pacificar una relació conflictiva. 

L'activitat que us presento a continuació és un Role Playing d'una sessió de mediació entre la Caputxeta Vermella i el Llop, per tal de solucionar l’antic, i tant sentit, conflicte que hi va haver entre aquests dos personatges mentre la noia duia quelcom de menjar a casa de la seva avia.



El role-playing és un bon recurs per a practicar abans d'iniciar la mediació de conflictes reals. Aquesta tècnica consisteix en dramatitzar, a través del diàleg i la interpretació, una situació que presenti un conflicte amb transcendència moral i que, al no ser personal, permet crear un ambient distés i amè donant lloc a diferents interpretacions i solucions del mateix fet.


“Callant és com s’aprèn a escoltar i escoltant és com s’aprèn a parlar.”